La Cristina es menja una madarina

EL DOCUMENTAL

El projecte pretén posar en relleu i desgranar l’espai que separa l’artista de l’espectador: la frontera intangible que caracteritza i distancia els dos rols.

La inèrcia històrica i les dinàmiques entre generadors de cultura i consumidors han elevat de forma reconeixible l’artista fins a punts d’auratització, en tant que concerneixen l’èxit i la fama. Però la faràndula, en alguns casos, ha pres el relleu a l’autenticitat i la precarietat ha impedit la consonància entre allò que els consumidors de cultura pensen i el que els generadors viuen.

És a través del format cinematogràfic i fotogràfic i que es vol fer un retrat d’aquesta realitat, emfatitzant en aquesta barrera entre generadors i consumidors —artistes i espectadors —, i recorrent a allò comú entre els dos rols per tal de mostrar deconstruidament l’estat desauratitzat de l’artista: també mengen . L’humor, la consciència històrica, la política, o el gènere, formaran part de la dialèctica entre entrevistats i la pròpia creació documental-fotogràfica. El projecte es centrarà en artistes i localitzacions de proximitat per tal de donar veu i reconeixement, en ple context de pansiment de la cultura, a espais i generadors, més o menys coneguts, del panorama barceloní.


Direcció de producció:

Cristina Raventós


Direcció artística

Xavier Biel


Guió:Xavier Martinez, Gerard Guix, Núria Farré, Olga Molla


Equip de realització i fotografia:

Pel·lícules asimètriques

Octavi Brull, Oriol Mestre, Stasik Biel, Bernat Arcusa


Cap de producció fotogràfica:

Teresa Bassas


Música, compositors

Joan Flores, Gillem Pol, Gerard Mejias,






És una producció d'Assimetric films i Jeloudoli







Share by: